La Cuina De Les Quatre Estacions

Presentació el dia 2 de novembre, a les 5 de la tarda.

Lloc: Centre Cívic de Cal Balsach

Recordo el primer seminari al qual vaig assistir com alumne i tot el que va suposar per mi. Va ser un esperonament, una renovació d’il•lusions; vaig voler aprendre més i continuar preguntant el perquè i el com. Va resultar un impuls per voler tenir més coneixements i més bagatge.
Com a conseqüència d’aquest curset i d’altres, a més del que va suposar professionalment per mi, vaig adonar-me que també seria interessant per altres persones, mestresses de casa i tothom que volgués conèixer una mica més la cuina.
Sempre he vist l’importància de menjar adequadament pel nostre organisme; com també conèixer tant com sigui possible les propietats i les qualitats dels aliments. Saber on podem trobar les vitamines, el calci, el iode, el ferro, la fibra, els hidrats de carboni, les propietats dels fruits secs, de la llet, o el perquè hem de consumir oli d’oliva i no greixos animals. Una visió, uns petits coneixements sobre nutrició serveixen per tenir cura a l’hora de comprar els productes, a l’hora de combinar els menús de la setmana, perquè no hi hagi mancances de cap tipus. En definitiva, saber què mengem i perquè.




Cuinar és la transformació dels aliments a través de diferents formes de cocció i menjar una necessitat fisiològica. A partir d’aquí s’obre un món de possibilitats amb el que podem fer cuinant. Quants més coneixements, més fàcil és poder combinar els productes per fer plats senzills i excepcionals. Fruita, verdura, carn i peix, llegum i pasta, no en podem deixar passar-n’he cap sense treure’n el màxim de profit, pel plaer propi i dels altres.
Per una mestressa de casa, les feines de la llar no solen ser massa gratificants, però, si n’hi ha una que pot despertar una certa lloança, aquesta és, sens dubte, la cuina. Per tant, ànim i no deixem mai de cuinar, fem-ho amb il•lusió, amb ganes de saber-n’he més. Cuinem i no oblidem que també hem d’ensenyar a cuinar.
Això també és sembrar de cara al futur.

JOAN DALMAU