Ester Gil al "Cara a Cara" del Diari de Sabadell

Un col·lectiu de dones malaltes de càncer ha nascut a Sabadell. Es diu El Far (www.somelfar.blogspot.com), desdramatitzen el càncer amb un optimisme a prova de bomba, organitzen activitats, reivindiquen ajudes, llueixen la calba amb orgull, es troben, xerren i s’ho passen pipa.
Una de les ànimes d’El Far és l’ex-administrativa bancària, Ester Gil Masagué, 42, llicenciada en història antiga, «màster en càncer» i amb un pit amputat fa vuit anys, que ja ha passat per quatre quimioteràpies.


—Diu la paraula càncer amb una alegria...
—És que ja fa temps que no és paraula tabú. Jo tinc càncer com l’altre té diabetis.
—Per què no li agrada portar perruca després de la quimio?
—És una incomoditat. I quedar-te sens pèl, ni celles ni pestanyes te els seus avantatges.
—Ah si?
—Clar, no t’has de depilar! (riu amb la seva amiga). Mira, jo al principi duia barret o mocador, però un dia de juliol feia tanta calor que vaig dir prou. I vaig anar a buscar el nen al cole sense res al cap.
—I?
—Tothom em mirava, clar. I el meu fill de 8 anys em va dir que no tornés així al cole. Vam tenir una conversa molt seriosa i al final ho va entendre.

Segueix llegint l'entrevista al web de Cara a Cara