Flama platajada

Flama platajada...per el sol daurada...
l'esperit de Nadal...
truca a cadascú...al seu portal...
una mirada...il.luminada...
un detall...un record...
la teva amistat...la familia...
una bola de cristall...una imatge...
amb pols...amb volves...nevada...
la tendresa de l'infant...
amb la veu del cor cantant...
suau i tendre...com la teva abraçada...
de carinyo...envoltada...
i que millor per felicitar el Nadal...
que aquest poema...
*el present...*
és un regal...

Feliç 2009
Anna

Seguir llegint (+)

Agraïment per un Gest Solidari

Fa uns dies el Far va rebre una aportació econòmica desinteressada per part de Tikum – Centre de teràpies i salut situat al carrer Alfons XII de Sabadell-
Volem agrair públicament aquest gest de suport econòmic ja que donacions desinteressades com aquesta, ens ajuden a cobrir algunes de les despeses que generen les nostres activitats.

Alfons, Denisa... moltes gràcies.

EL FAR

Seguir llegint (+)

“El Manual Para El Paciente Oncológico Y Su Familia”

Com Afrontar El Diagnòstic D’un Càncer?
La Sociedat Española Contra el Càncer ha editat un llibre en el què parla de com afrontar les diverses situacions en que pacients i familiars es poden trobar davant el diagnòstic d’un càncer. Us recomanem la seva lectura.

Al peu d’aquest article trobareu com descarregar directament al vostre ordinador aquest magnífic llibre (nomes cal que clikeu a sobre de l’enllaç, què està escrit en vermell.

Si us fa mandra llegir-lo en pantalla us el podeu imprimir i un cop llegit el podeu passar a alguna altre persona i fer un canvi d’impressions sobre el seu contingut.


INTRODUCCIÓ Font- www.seom.org
“(...) EL MANUAL PARA EL PACIENTE ONCOLÓGICO Y SU FAMILIA es fruto de una intensa reflexión y de una gran empatía con el paciente oncológico y su familia
(...) los autores han querido obviar la visión catastrofista, tan habitual cuando se habla del cáncer y han preferido incidir en los aspectos que más pueden servir a los pacientes para que afronten con éxito su situación, y hacerles la vida más agradable durante el tratamiento y ayudarles en su retorno a la vida diaria una vez curados.
(...)el libro ofrece información rigurosa a la vez que útil, transmitiendo a la par, un mensaje de ánimo y de confianza.
En definitiva, ofrece ideas prácticas y positivas para mejorar la calidad de vida del enfermo oncológico, de sus familiares y de los cuidadores que le atienden
(...)Enfrentarse a un diagnóstico de cáncer no es una tarea fácil, no sólo por la complejidad de la enfermedad en sí, sino porque es una enfermedad que tiene un gran impacto sociocultural.
En la actualidad existen más de 100 tipos de cáncer y gracias a los avances de la medicina en la actualidad se curan de esta enfermedad un gran número de personas. Cada paciente es único y su forma de responder a los tratamientos es diferente(...)”

Hoy en día el tratamiento del cáncer no se limita a la cirugía, la quimioterapia o la radioterapia: los aspectos psicológicos y sociales que conlleva esta enfermedad son tenidos en cuenta cada vez más.
(...)
Los enfermos experimentan diferentes reacciones emocionales y físicas antes, durante y después de los tratamientos. Su deseo de información también varía mucho y mientras unos piden información exhaustiva, otros la prefieren concisa.

Al principio, una información general sobre su problema puede ser suficiente para algunos pacientes y sólo más tarde, durante el tratamiento, piden una información más detallada.

Por otra parte, la familia y los cuidadores también sufren emocionalmente ante el diagnóstico de un ser querido y son merecedores de atención.(...)

Llegir el Manual en format PDF

Seguir llegint (+)

Xerrada Sobre 'Acció D’Apadrinament'

Des del FAR em engegat un servei al que denominem ”Acció d’Apadrinament”. Consisteix en què els usuaris que es troben més bé apadrinin a un company per tal de fer-li un seguiment personalitzat en l’evolució de la dolença, i el recolzin en allò que li calgui.

El 19 de desembre la Dr. Concepcion León, psiconcòloga del Taulí, ens farà una xerrada informativa per d’orientar-nos sobre els recursos què podem utilitzar per ajudar als nostres apadrinats.

Esteu convidats aquells què tingueu interès d’ajudar algú. Cal confirmació d’assistència amb un missatge o una trucada.

El lloc i l’hora de la xerrada resta pendent de determinar.

Seguir llegint (+)

Xocolatada Pre-Nadalenca

Estem preparant una “trobada xocolatera” – en petit comitè - per a les usuaris/es i els col·laboradors/es del FAR.

La farem al Centre Cívic de Sant Oleguer el dia 17 de desembre a 2/4 de 6 de la tarda.

D’altre banda- con ja sabeu- una de les manualitats que es fan al FAR és la de "packwork" , be doncs, han fet un cobrellit molt bonic i si veniu el dia de la xocolatada tindreu l’ocasió de veure’l abans que sigui sortejat entre les noies que han contribuït a la seva confecció.
--Ester

Seguir llegint (+)

Flor de Neu i el Ventall Secret

Lisa See.
Editorial El Balancí.


A la Xina del segle XIX les noies eren tncades i sotmeses a l’embenament dels peus per garantir-ne un matrimoni profitós. Recloses i totalment aïllades, ningú esperava d’elles que pensessin o tinguessin emocions. Però en un districte de la remota provincia de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi secret per comunicar-se entre elles. El nushu els permetia traçar missives als ventalls, brodar missatges als mocadors i escriure relats mitjançant els quals aconseguien compartir esperances, somnis i fites ames les seves “laotangs”, “ànimes bessones”, amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida.


Amb precisió històrica i una gran càrrega lírica i emocional, “Flor de Neu i el ventall secret” recrea la relació de l’Assutzena i Flor de Neu, dues dones que gràcies a aquest llenguatge mantingut en secret durant milers d’anys són capaces de trobar en l’amistat el sentit de les seves vides.

Realment un llibre plè de sensibilitat i emocions.

Seguir llegint (+)

Después

Después
View SlideShare presentation or Upload your own.

Seguir llegint (+)

Lourdes

A la tornada del meu peregrinatge a Lourdes, aquest passat mes de Maig, vaig comentar la meva experiència personal al grup del taller Deixa’t estimar i l¨Ester em va animar a organitzar un viatge, amb totes aquelles persones que hi poguessin estar interessades. El propòsit d’aquest viatge tan especial , es el fet de que qualsevol persona que es permeti tenir una vivència diferent en aquest centre de peregrinació Mariana , tan antic i conegut que es Lourdes , trobi després d’experimentar-la , més fàcil el seu camí per la vida (el seu dia a dia).

Lourdes es un centre energètic on es fa possible la neteja i purificació
d’emocions caduques, enquistades en el cos energètic astral - emocional. El seu grau d’afectivitat dependrà sempre de l’actitud del Peregrí.
El contacte directe i conscient amb llocs i persones d’alta vibració energètica, facilita enormement els processos evolutius i de creixement personal.
Tots junts farem meditacions a La Gruta, ens banyarem a les piscines d’aigua de Lourdes , farem el Via Crucis de conscienciació , la processó
i per tant, amb humilitat i devoció ens obrirem a rebre les fortes energies sanadores de un lloc Màgic.
Aquest any 2008 es any de Jubileu, Fa 150 anys de les aparicions de la Verge Maria a Bernardita Soubirous.

Una abraçada.

Mercè Carbonell Domenech

Coordinadora del taller
Deixa’t Estimar

Seguir llegint (+)

Una Realidad de Vida



Joana

Seguir llegint (+)

Desiderata

Camina plácidamente entre el ruido y las prisas, y recuerda la paz que pueda haber en el silencio. Siempre que sea posible, sin rendirte, llévate bien con todas las personas. Di tu verdad claramente y con serenidad; y escucha a los demás, incluso al torpe y al ignorante; también tienen una historia que contar. Evita a las personas ruidosas y agresivas; son vejaciones para el espíritu.

Si te comparas con los demás, puedes volverte vanidoso o amargado, pues siempre habrá personas mejores y peores que tú. Disfruta de tus logros tanto como de tus planes.

Conserva el interés en tu profesión, por humilde que esta sea; es una posesión real en los turbulentos cambios de la fortuna. Se precavido en los negocios, porque el mundo está lleno de astucias. Pero que esto no ciegue tus ojos ante la virtud que existe; muchas personas luchan por altos ideales, y en todas partes la vida está llena de heroísmo.



Sé tú mismo. Sobretodo no finjas afecto. Tampoco seas cínico con el amor; porque, la aridez y el desencanto, es tan perenne como la hierba. Acepta mansamente el consejo de la edad y renuncia con elegancia a las cosas de la juventud.

Nutre la fortaleza de tu espíritu para que sea tu escudo ante la desgracia inesperada. Pero no te turbes con negras fantasías. Muchos miedos nacen del cansancio y la soledad. Más allá de una sana disciplina, sé suave contigo mismo. Eres una criatura del Universo, no menos que los árboles y las estrellas; tienes derecho a existir. Y tanto si lo ves claramente, como si no, el Universo evoluciona tal como debe.

Por lo tanto, vive en paz con Dios, no importa como lo concibas. Y sean los que sean tus afanes y aspiraciones, en la ruidosa confusión de la vida, vive en paz con tu Alma.

Con todos sus fraudes, su rutina y sus sueños rotos, es un mundo hermoso. Sé alegre. Lucha por ser feliz.

Max Ehrmannh
(Enviat per l'Àngela)

Seguir llegint (+)

Em Dic Judith

Hola em dic Judith, nomes dirvos que em quedo impresionada de que en aquet petit mon, hi hagi gent com vosaltres, sou gent magica, amb una llum molt transparent i aixo dona molta serenitat i calma a les persones que els hi acaben de diagnosticar cancer.

Us valoro moltissim ja que esteu fent tot el posible per ajudar els demes i a mes a mes us ajudeu interiorment. Se que per dintre vostre hi ha molta esperança, tendresa, sou persones amb uns coneixement unics de vida, per mi sou les estrelles que envolten la nit, aquella nit que quan mires el cel i et pares a pensar i dius, OSTRES QUE BONICA ES LA NIT, NO SERIA LA MATEIXA SENSE LES ESTRELLES, doncs aixi penso, sou les estrelles de l'univers, aquelles estrelles que es veuen tan petites pero en veritat son molt grans per dintre, que sense la vostra esperança tot seria mes simple.

Per posar un exmple de com o vec a la meva manera, si vosaltres mireu el cel, sempre veureu la lluna, dons per mi el far es com la lluna, sempre hi sera.I les estrelles sou vosaltres, gent amb capacitat de ajudar els demes perque aquest mon sigui molt millor al cap de molt de temps.


gracies, per cuidar la meva mare Maite Xarau. Se que l'ajudareu millor vosaltres que no jo, que en aquesta vida em quda molt per apendre.

Si voleu contestarme em faria la maxima ilusio. el meu correu electronic es : judd18_@hotmail.com

Seguir llegint (+)

Carta de l'Adriana

Me llamo Adriana y soy hija de Joana.

Mi madre acaba de superar un cáncer de mama.

Mi relación con mi madre antes de que ella pasara por esta enfermedad, no era nuy buena, ya que yo tampoco era madura, o al menos no me planteaba la vida como era.
Cuando ella fue capaz de explicarme su verdadera enfermedad...entenció que no era simplemente un tumor maligno, que se operaba y ya estaba, si no que era una paciente diagnosticada por profesionales, el cual indicaba "cáncer de mama", y esto suponía un gran procediemiento y tratamiento.


En estos momentos sentía mucha rabia, y pensaba que como le podía suceder esto a mi madre, lloraba por las noches a escondidaas de la impotencia que sentía al no poder hacer nada, me sentía muy mal, creía que lo sabía todo y que era consciente de ello, pero realmente ahora me doy cuenta que no sabia NADA.

Cuando la operaron intenté apoyarla como la mayoría de la gente todo lo que pude y ayudarle en todo. Lo más complicado sucedió después, tras la operación vino la quimioterapia.

Lo superó bastante bien pero no podía cuidar de mi hermano, hacer las tareas de la casa, hacer las comidas,etc..ahí estaba yo, dolida por todo lo que sucedía pero tirando para adelante con ella y su valentía y todo esto con la ayuda de mi abuela, claro.

Ahí maduré de golpe, que remedio. Ahí estaba yo, con mis problemas, mis preocupaciones, callada sin decir nada, ni mis pensamientos, ni lo que sentía, ni nada, soy así, como mi madre todo nos lo guardamos,...con mi grado de madurez, estudiando, sacando mis estudios, al menos para poder darle una alegría a mi madre, trabajando, haciendo las tareas de casa y mi apoyo.

Cuando acabó la quimio, mi madre creo que era capaz de ver mi esfuerzo y yo estaba orgullosa de mi misma al haber dado todo por mi madre, que todo estuviera saliendo bien, y que mi madre se estuviera recuperando.

Ahí empezaba a sentirme bien, y no rabiosa como al principio.

Cuando empezó la radioteapia, todo era diferente, ella salía mucho más, podía hacer más cosas, y yo en mis días libres, la acompañaba a la sesión y aunque seguía ayudándola en lo que he mencionado antes, de una forma u otra así también la ayudaba, y a mi misma también, me sentía mejor.

Cuando pasó la radioterapia , me alegré muchísimo.

Pensaba que había podido, lo había superado, y aunque yo al principio no la entendiera, ahora la entiendo perfectamente, porqué ella no era un bicho raro..
A medida que todo va pasando me doy cuenta de que lo que hemos vivido no era una pesadilla de la cuál no despertáramos nunca, si no que era una auténtica y pura realidad.

Por último creo que a mi me ha servido todo esto para madurar, para entender la vida, para valorar a mi madre, y sobretodo porqué hemos cogido mucha confianza, aparte de madre e hija se podría decir que también somos amigas.

Ahora me siento bien, feliz de ver a mi madre bien, recuperada y cada día me doy más cuenta de lo mucho que la quiero.

Adriana Martínez Vallecillo

Seguir llegint (+)